L’Europa de la barbàrie i de la incultura més extrema

Quina societat hem creat els europeus? No puc deixar de fer-me eixa pregunta quan veig les terribles imatges de les nombroses ‘ordas de cafres’ escopint violència a dreta i esquerra pels carrers de les ciutats franceses en l’Eurocopa del Futbol. Violència per violència, sense cap justificació (si és que alguna vegada es pot justificar), pel mer fet de ser d’un país diferent del seu. Eixa és l’Europa moderna del primer món? Pel que s’ha vist, més pareix una terrible cadena de lluites tribals, però a més amb una agressivitat desmesurada, més pròpia d’atacs d’animals salvatges en una zona de selva, sense llei ni orde, en ple segle XXI. Però no creguen que eixa actitud dels violents s’escuda en una lluita de classes, en la demanda de drets ciutadans o qualsevol altra reivindicació social o laboral de les persones, és simplement l’agressivitat deslligada dels violents, de la incultura extrema. Eixe problema és el d’un desajust que es produïx entre l’home i la vida?, com planteja Albert Camus, quan eleva la violència a la categoria de l’absurd. Caldria analitzar multitud de factors, però quasi podria assegurar que eixe corrent de violència deslligada té el seu germen una societat cada vegada més radicalitzada, allunyant-se a passos engegantits de la tolerància, el respecte a si mateix i a les persones del propi entorn. L’Europa moderna que vivim encara està a temps de posar fre a semblant grau de barbàrie.

Sobre Julio Sánchez Isarria

Julio Sánchez Isarria, redactor jefe de El Periódico Mediterráneo.