Un fet aïllat, un brillant anòmal de la societat

No puc començar estes línies sense mostrar un profund sentiment per la mort d’un geni tan gran com David Bowie. Un mag de la música, innovador, creatiu, fora de les normes i els corrents; protagonista en mil i una disciplines artístiques, diferent de tot, un artista com pocs, espill de generacions. Però també estic molest i cabrejat al mateix temps per l’arribisme de gents que li van massacrar i van odiar en vida al que va ser Bowie i al que representava i, no obstant això, ara tras la seua mort, mostren la seua cara més hipòcrita amb plores planyívoles i falsos elogis. És el que dirien, molt cabrejats, sense cap dubte, companys del ‘glam’ de David Robert Jones com ara Brian Eno, Peter Gabriel, Marianne Faithfull, Lou Reed, Annie Lennox…Així ho comunicava en les xarxes socials Peter Gabriel: “Ell significava molt per a mi i per a molts. Va ser un fet aïllat, un brillant anòmal, sempre estudiant, els reptes i la inspiració d’algú que volia espentar els límits de la música, l’art, la moda i la societat. Hi ha tan pocs artistes que pot tocar una generació com ell ho va fer, ho trobarem a faltar”. I tants i tants fans devots que van beure de la seua música i li van idolatrar fins a la sacietat. Posem per exemple que parle del meu estimat JJ Doc (doctor Llopis) fidel seguidor com pocs des dels seus orígens i fins sempre de la figura del ‘Picasso de la música’ i al que estic segur voldrà homenatjar en la seua pròxima actuació amb el seu grup GIC en el festival EMAC de Borriana. “Bowie no ha mort està per l’espai que tant s’estimava”

Sobre Julio Sánchez Isarria

Julio Sánchez Isarria, redactor jefe de El Periódico Mediterráneo.